Bon tarda!

Després d'estar molts de mesos sense donar senyals de vida per problemes amb el projecte, avui tinc la gran sort de poder-vos presentar a en Johan, el meu nou acompanyant en el projecte Rossinyol.

Fa menys d'un mes que ens hem conegut. En Johan és un alumne de sisé de l'escola Sa Forcanera de Blanes. Fa poc més de 3 anys que viu al municipi, el seu origen està a Hondures.

És un nen molt actiu, li agrada molt passejar pel poble, estar amb els amics, fer esport i la lectura: fins i tot es presenta als concursos de lectura Blanencs!

Com suposo que us heu adonat, és un nen molt trempat, li agrada parlar molt de les notícies que veu per la televisió o llegeix al diari, i sempre té una opinió per tot.

Espero gaudir molt de la seva companyia, malgrat que només quedi un mes per finalitzar el projecte!

                                          Primera quedada: Passeig per Blanes.

                                          Ruta amb cavall a la Hipica de Lloret de mar
                             

L'Ismail

Durant aquest més, l'Ismail i jo hem tingut diverses trobades, on hem fet diverses activitats: Des de conèixer Blanes, fins jugar als bolos o veure una pel·lícula en català.

En totes, l'Ismail m'ha demostrat que és un nen molt divertit, amb moltes ganes d'aprendre, i no només català.

Vull destacar la primera trobada que vam tenir. Va ser una setmana després de la dinàmica que es va fer a l'ajuntament. Quan vaig anar a buscar a l'Ismail a casa, allà estava tota la família, i ell em va voler presentar a tothom: tiets, germans, cosins, etc. Un cop tothom em va saludar, vam marxar a donar una volta per Blanes, però no sense abans esmorzar una mica. L'ismail és addicte a la xocolata!

Després d'un cacaolat i un entrepà de xocolata, em va confessar que encara no havia conegut el passeig de Blanes i que tenia moltes ganes de pujar a sa Palomera, així que vam començar a caminar. Durant el camí, tot van se jocs on es deien paraules en català (li costa molt intentar pronunciar les paraules) on va sortir tot tipus de paraules d'allò que veiem pel carrer: verdura al mercat, colors, animals, façanes, entre d'altres.

Finalment, després de tant jugar, de visitar la Palomera (on va quedar meravellat), de voltar pel passeig fins arribar al port i confessar-me que li encanten els vaixells, vam tornar cap a casa, on la seva mare l'esperava.

Estic molt contenta de poder compartir temps amb el meu petit rossinyol. Té moltes ganes de fer mil coses i d'aprendre. Espero que les pròximes trobades siguin igual de divertides que fins ara!

Alcem el vol

Benvolguts/des al meu blog del projecte Rossinyol,


Sóc la Laura i tinc 21 anys. Sóc estudiant de psicologia a la UDG, i una persona molt conscienciada amb l'ajut social, en especial, d'aquells que són més petits. Per aquest fet, i pel creixement personal que em pot oferir aquesta experiència, no vaig dubtar en cap moment en apuntar-me al projecte rossinyol, tot i la falta de temps. 

Després 5 sessions d'aprenentatge per saber que ens trobaríem durant aquest projecte, el qual empedro amb molta il·lusió, on tots els mentors hem escoltat paraules com: cultura, inclusió social, cohesió social, integració, etc., ha arribat el dia. El 14 de novembre vam poder conèixer els nostres petits rossinyols. Nens i nenes que encara no han assolit el català, molts d'ells encara desubicats a Blanes, amb possibles dificultats a part de l'idioma i que potser encara no han fet amics o no es troben còmodes a l'escola.

La coneixença es va realitzar a la sala de plens de l'ajuntament de Blanes. Quan vaig arribar ja es notaven els nervis a la sala, la timidesa que separava als mentors i mentorats a diferents espais de l'habitació i la tensió de no saber que dir. Gràcies a una dinàmica de grup realitzada, després dels diferents discursos dels organitzadors del projecte rossinyol, es va trencar el gel i vam poder conèixer la nostra parella d'aquest projecte en el qual ens aventurem.

El meu rossinyol es diu Ismail i és un noiet nascut a Bèlgica, d'origen Croata. Tot i semblar un nen molt tímid, té una cara de trapella que el delata i la seva mestra el defineix com un nen molt espavilat i que té moltes ganes d'aprendre. 

Després d'intercanviar els números de telefon i una petita xerrada amb la mare de l'Ismail, l'Anca, vam decidir que la primera trobada seria una setmana després.
Estic segura que l'Ismail i jo ens ho passarem d'allò més bé, aprendrem l'un de l'altre, i farem un bon equip.

Finalment, vull desitjar sort a tots els meus companys, que com jo, han volgut viure aquesta experiència.